E-mail concept on white background. Isolated 3D image

Recentment s’han posat de manifest diferents noticies que qüestionen la privacitat dels usuaris de Internet, com la tan anomenada vigilància del Govern dels EEUU sobre gran quantitat de correus electrònics, difosa per tècnic de l’Agència governamental que actualment està refugiat a Rússia. Però aquí volem destacar un altre aspecte que potser ens afecta d’una manera més pràctica a gran part dels usuaris de Internet  i, de manera especial als que utilitzem la xarxa de forma professional.

Ens referim al risc sobre la privacitat en el correu electrònic de Google.

Fa pocs dies els mitjans de comunicació s’han fet ressò del litigi judicial en que s’ha vist involucrada la companyia Google, en el qual, en les seves al·legacions, ha admès que els usuaris de Gmail no tenen motius per pensar que hi ha “expectatives raonables” que els seus correus siguin confidencials. Això significa que les persones que envien correus electrònics a qualsevol dels 425 milions d’usuaris del compte de correu Gmail, de Google, no tenen garantit que les seves comunicacions siguin confidencials i Google ho ha admès, per primer cop, en un procediment judicial.

Aquests al·legacions han estat fetes en el marc d’un procés judicial pel qual Google ha estat demandada per violar les lleis d’escoltes quan revisa i escaneja els correus electrònics enviats des de comptes que no son de Google, segons reclama la part demandant. Aquestes al·legacions van ser presentades en un document als tribunals de San José, a Califòrnia.

Això és un exponent d’aquesta realitat que existeix avui dia i que va creixent de forma exponencial en relació als riscos per a la privacitat que es deriva de l’ús de les TIC.

En el cas de Google el risc principal és que, en aparença, ens proporcionen un servei gratuït, que en realitat és converteix en l’adquisició, gratuïta per a Google, de la matèria prima sobre la que l’empresa fa el seu negoci. Aquesta cessió (renuncia) de privacitat que fan els usuaris de gmail és pràcticament irreversible i les seves conseqüències son imprevisibles per al futur. Aquesta situació de risc, com totes les que envolten el món de les TIC, requereix un coneixement de l’usuari que sols es pot adquirir per mitjà de l’educació i la formació a les etapes adequades. Posteriorment es fa necessari la divulgació suficient per a que es coneguin els riscos i es faci un ús conscient d’aquestes eines.

Això porta a que, de manera directa, en especial quan es faci ús professional del correu electrònic s’hauria de evitar la utilització d’aquests serveis gratuïts i es fa necessari acudir a serveis de correu allotjats en domini i/o servidor contractat directament amb un contracte que estableixi les garanties i condicions de seguretat adients al tipus dades que es poden utilitzar i que estigui situat en espais geogràfics on es pugui tenir control judicial de les infraccions que es puguin produir. Això, lògicament ha de tenir un cost per l’usuari, però cal recordar que la suposada gratuïtat també te un cost, que encara que no sigui dinerari, pot tenir mes valor, en especial pel desconeixement de l’ús i la pèrdua de control de la informació que s’en deriva.

Realment, és un tema al que se li ha de donar més atenció de la que se li presta habitualment.

Pere Rius Alonso

Advocat

TICJURIS ADVOCATS, S.L.P.